Pot ser que això t'ho pensis uns quants cops abans de contestar-me, que fins i tot dubtis si fer-ho. Però creu-me, que contestant una paraula sense sentit no guanyem res. Per fer això millor no contestis. Mentida, desitjo que em contestis, ni que sigui una paraula sense sentit de les nostres, de les que et deia abans. Desitjo que t'apropis a mi (més) i em diguis tot allò que sempre he desitjat sentir dels teus llavis. Desitjo que em llegeixis el pensament i em facis sentir la noia més afortunada del món. Però només uns segons, ja que la perfecció cansa.
Quan m'hagi adonat de que et tinc, de que ets el millor que m'ha passat, que ja no calq ue lluiti per tu, ja no et voldré. Perquè seràs un més que podria tenir. I no vull que passi això. Fes-me lluitar dia a dia per necessitar-te cada cop més, que no mori aquesta flama que em fa mantenir viva.
Finalment, no facis cas del que t'he dit al principi; jo puc desitjar moltes coses, però a vegades no han de passar.

No em facis sentir única al món, ni la més afortunada, no vull.