I és que aquestes coses passen, ja ho deia Freud, o Einstein, o qualsevol persona mundialment coneguda i intel·lectualment valorada (que sé que si posem intel·ligents pel mig, la cosa guanya interès). Aquestes coses tant maques que penses dels teus amics, pares, germans o fins i tot parelles, aquestes són les coses que fan la vida. Els petits detalls que fan la vida. Que un dia et diguin un t'estimo inesperat, fa la vida. Que et recordin lo important que ets pels teus amics, fa la vida. O fins i tot mirar al cel i pensar: joder, què afortunada que sóc, quina vida m'ha tocat! I després tancar els ulls i pensar... Gràcies! Gràcies per fer la meva vida, el meu dia a dia molt millor. Però jolin (jolin, per no dir joder, que es repeteix molt al final, entens?) aquestes cursilades no són pròpies de mi. Ja. I què? Aquestes coses passen! Que m'estimi als meus, no vol dir que no sigui original! Joder (ja hi som), no vull ser original! (bé...els que em coneixen saben que sí que vull) solament vull recordar als meus millors amics, a la mama, i de més, que els estimo! I és que ja ho deia Freud, o Einstein, que aquestes coses passen. Mare meva (hola mama) quin embolic de nota (ho sé, en sóc conscient)! I he escrit això, avui, perquè he d'aprofitar que avui (en realitat cada dia, en cada moment) em sento afortunada, molt, moltíssim!I és que aquestes coses passen (només a vegades).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada