#2 Felicitat

Us contaré una anècdota. L’altre dia anava pel carrer amb dos bones amistats. I de l’avorriment (l’avorriment molts cops es font de felicitats inesperades) vam acabar dient que no podíem parar de caminar, un joc inventat. Ens vam fer la Rambla uns quatre cops, i el que vam riure és immesurable. Em diràs: bah, és felicitat instantània, no compta. No, senyor. És la que més fa, la que més afecta a la forma de viure. A més, al ser una forma inesperada de riure, per molt que sols fossin unes hores, a mi em va fer feliç. Em va fer estimar més a aquestes dues persones, em va fer valorar-les, pensar en què faria jo si no les tingués. Segurament trobaria la felicitat d’alguna altra manera, diràs. Però estic segura de que aquella felicitat, la que en aquell moment em va fer estimar, la que em va fer valorar les persones, la vida, la seva i la meva, segurament aquella felicitat no l’hagués trobat de cap altra manera. Perquè tot el que passa és únic, solament es viu un cop. Cada dia el viuràs només una vegada a la vida. Sé perfectament que aquell joc no el tornaré a jugar mai, mai més. Saps per què? Perquè aquell joc només em podia fer feliç una vegada a la vida, i va ser aquell dia. El dia que m’avorria pel carrer amb dos amics.