Saps què en penso d’això? De ser feliç? Que la felicitat és una forma de vida. No només un estat d’ànim, molt més que això. Ser feliç es resumeix en tres paraules: viure la vida. Que necessites que et mimin? Doncs mima, l’univers conspirarà per a que a tu et torni, i triplicat, a ser possible. Que necessites que t’estimin? Estima. Que t’abracin? Abraça. Que et parlin? Parla.
La felicitat es basa en actuar, no en esperar. Cada dia fes alguna cosa de profit. Que et vingui de gust, o simplement perquè sí. Simplement fes-ho. Però cada dia, eh. Perquè si una cosa et ve de gust en un moment, potser més tard ja no torna a venir-te de gust. Potser se’n va. I aquell moment en el que podries haver complert un desig, el malgastes. Perquè la felicitat es basa en desitjos. No en desitjos de l’estil ‘vull ser milionari’ o ‘vull una casa’, ‘un cotxe’ o què sé jo. La felicitat es basa en desitjos senzills. Un gelat, una abraçada, riure, una mirada, que et somriguin pel carrer, o anar a l’altra punta de la ciutat sense poder parar. Els desitjos que tens al dia a dia són els que més t’ompliran. Jo, personalment, penso que la felicitat no té secret, sinó que cadascú li troba una forma de fer-la i trobar-la. Però ara et preguntes, llavors per a què escrius això? Si cadascú la pot trobar a la seva manera. Doncs molt fàcil, jo he trobat la meva manera de ser feliç, i vull que la gent sàpiga com l’he trobada. Ho pensis o no, això podria ajudar a molta gent a trobar la seva pròpia, per molt rar i estrany que et sembli, per moltes voltes que li donis, jo he trobat la meva felicitat així, i vull que la gent s’adoni de que no és difícil, gens, trobar-la. Perquè la felicitat -ara parlo de la meva pròpia- es basa en jocs. En tenir amics, en abraçades (sobretot abraçades) i somriures. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada