 |
| Sant Pere i Sant Pau, Tarragona, amb vistes a la URV. |
No entenc perquè la gent es limita. Després ho passaràs malament? Pot ésser. Però l'experiència és un grau i limitar-se tampoc aporta res. El millor és deixar que flueixi tot. Si veus que finalment aquella persona no t'agrada, doncs ho parles, poses punt a la història, y a otra cosa mariposa.
Però estar intentant, -perquè és intentar, dubto que algú ho aconsegueixi- intentant controlar els sentiments... És quelcom irònicament i total contradictori. Si una persona t'agrada, t'agrada i punt.
Quin puto problema hi ha?
Disfruta-ho.
És una sensació maquíssima.
I et fa estar més guapa.
-Clara, que bonic.
I més contenta, feliç. I hi ha estudis que ho demostren.
-Tens raó.
Però sempre hi ha el raret de turno que, "no, no; millor ho deixem en passar-ho bé quan ens veiem i prou; cadascú a la seva".
Perquè clar
POTSER DESPRÉS EM FAS MAL
POTSER DESPRÉS PATEIXO
NO ET FOT
SOM HUMANS
Som persones.
I les persones ens equivoquem.
La gent no sap viure.
Si li treus les emocions i els sentiments a la vida, què et queda?
Res.
Perquè viure és sentir.
I sentir, és viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada