#T'adones

I t'adones que cada cop que en mires les fotos, o els videos, o tanques els ulls i recordes aquells instants, cada cop que ho fas, se'n fa una espurna a l'estòmag. Notes aquelles pessigolles que pugen fins la boca recorrent tota la gola i acabant a la punta de la llengua. Tens ganes de riure, de repetir, somrius i tornes a tancar els ulls. Ho vols. Ho necessites, necessites estar allà de nou, necessites repetir, necessites sentir-ho altra vegada, necessites la teva gent, els teus moments, sentir que tot anirà bé, que tot va bé. Vols saber que no et perdràs, que no estaràs sol. I tornes a recordar aquells moments, i altra cop l'espurna. Les formiguetes. Vols estar amb elles, ells. I en aquest moment t'adones de que no fas res llegint aquest text

No cal que els truquis cridant que tens ganes d'ells, de veure'ls, de parlar-los-hi, de festa i riures. No cal perquè ho saben. Saben qui ets i quan estàs, així que ara et quedaràs a la cadira tancant els ulls cada dos per tres, i pensant: 'sóc afortunat' i deixan-te emportar per les formiguetes, l'espurna i les pessigolles.